trencar

Consultar la conjugació de trencar

  1. Verb. Fer trossos una cosa a base de cops, de pressió.
  2. Verb. Infringir, rompre un pacte, una obligació.
  3. Verb. interrompre

    Consulta de la remissió: interrompre.

    Fer cessar una activitat bruscament, no deixar acabar alguna cosa, aturar.

    Viccionari: interrompre (autoria i historial)
  4. Verb. (intransitiu) Canviar de direcció d’un camí o carrer a un altre.
  5. Verb. (pilota valenciana) Canviar bruscament de trajectòria, una pilota, a conseqüència de l'impacte amb un objecte.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

trencar-se, trencaran, trenquegués, trencassis, trencares, trenquesses, trencaries, trencàs, trenc, trenquéssem, trenqueguem, trencàssim, trencaia, trenquessen, trenquessi, trencarien, trenqui, trenquegueu, trenquí, trencàvom, trencàveu, trenquis, trencada, trencareu, trencaven, trenquéssiu, trencassen, trencàiem, trenqueguéssou, trenqueguéssom, trenqueguessa, trencaves, trenquésseu, trencasses, trencàssem, trenquessa, trencarem, trencaren, trencavi, trenqueguessen, trencàreu, trencara, trencarà, trencavo, trenqués, trencava, trencàssiu, trenqueu, trencaré, trenques, trencat, trencau, trenquen, trenquem, trencassin, trencam, trencaríem, trencaria, trenquéssim, trencaràs

Mostra de 60 formes; 79 formes disponibles en el corpus descarregable.

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador