tombar

  1. Verb. Girar una cosa d'una part a una altra.
  2. Verb. Fer caure.
  3. Verb. (bitlles) Colpejar una o més bitlles directament amb l'element llançat amb la mà o bé indirectament per mitjà d'una altra bitlla plantada, de la manera adequada per a aconseguir puntuar.
  4. Verb. Girar, canviar de direcció.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

tomb, tombar-se, tomba, tombéssem, tombaien, tombessa, tombaven, tombarívem, tombaré, tombarien, tombos, tombàssim, tombis, tombàvem, tombarà, tombàs, tombo, tombin, tombí, tombava, tombàiem, tombi, tombant, tombe, tombavi, tombaies, tombàieu, tombaríveu, tombà, tombaràs, tombeguesses, tombats, tombesses, tombaríeu, tombarives, tombéssim, tombavo, tombaries, tombariven, tombàsseu, tombéssiu, tombeguem, tombeguéssom, tombaríem, tombariva, tombeguessen, tombarem, tombaren, tombés, tombaves, tombeguéssou, tombàreu, tombessen, tombeguessa, tombàssem, tombaia, tombàrem, tombareu, tombàveu, tombara

Mostra de 60 formes; 84 formes disponibles en el corpus descarregable.

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador