tar

  1. Nom. Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 40 cm de llargada i uns 8 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit o arrodonida, amb la taula harmònica de pell, amb el mànec llarg, trasts mòbils, claviller i de dues a cinc cordes metàl·liques que es toquen amb un plectre.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

tars

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador