sortir

Consultar la conjugació de sortir

  1. Verb. Passar a fora.
  2. Verb. Sorgir, aparèixer

    Consulta de la remissió: sorgir.

    Aparèixer de dins o del fons a la superfície.

    Viccionari: sorgir (autoria i historial)

    Consulta de la remissió: aparèixer.

    Presentar-se a la vista impensadament.

    Trobar-se allò que es tenia per perdut.

    Sortir publicat, posat a la venda.

    Viccionari: aparèixer (autoria i historial)
  3. Verb. (esports de pilota) Desplaçar-se, un porter, en direcció a un adversari que controla la pilota, la bola o el disc amb opcions de marcar, amb la intenció de prendre-l'hi o dificultar-li el xut cap a la porteria.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

sortida, sorties, surt, sortides, surtes, sortiguérem, sortiguem, sortireu, sortíssim, sortigués, sortissis, sortissen, sortiriva, sortirien, sortissi, sortigueres, sortiguéreu, sortim, sortigueu, sortíssiu, surten, sortiràs, sortíeu, sortint, sortí, sortits, sortiriven, sortiva, sortigueren, sortiríeu, sortirà, sortira, sortirem, sortíem, sortiré, sortirives, sortíssem, sortiran, sortiríem, sortia, surts, sortisses, sortien, sortísseu, sortiria, sortiries, sortís, sortiguera, sortiu, sortit, sortirívem, sortiguessen, sortiguéssem, surta, sortírem, surto, surtin, sortívem, sortiven, sortires

Mostra de 60 formes; 70 formes disponibles en el corpus descarregable.

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador