sort
- Nom. Fet que passa fortuïtament i que afecta positivament o negativa, especialment quan és positiu.
Guaita quina sort, acabo de trobar un bitllet de cinc euros.
- Nom. Conjunt de fets seqüencials de l'accepció anterior.
Quina sort que té en Miquel, li ha tocat la loteria, s'ha lliurat d'una multa i ha aprovat les oposicions.
- Nom. Reiteració d'un fet aleatori amb la mateixa condició de positiu o negatiu.
Quin sort que tinc, sempre em toca la fava del tortell de reis.
- Nom. Per extensió, qualsevol fet que hom considera positiu i difícil d'aconseguir sigui per l'atzar o per esforç propi.
Tinc una sort amb la meva feina, està feta a la meva mida; ara bé, m'ha costat arribar-hi!
- Nom. Allò que hom considera que pertany a l'atzar i del que n'espera resultats positius, esperança.
Anem a provar sort a les curses de cavalls.
- Nom. Futur, esdevenir, especialment quan és complicat o arriscat.
Ella pateix molt per la sort del seu fill des que va ser reclutat.
- Nom. Allò que indica una ajuda o un fet positiu oportú o algun fet insuficientment dolent, la qual cosa evita un problema pitjor. Quan parteix d'uns fets anteriors negatius sovint l'antecedeix la paraula encara.
Sort d'en Pere que va arribar a temps a salvar aquella dona, sinó ella s'hauria ofegat al riu.
Vaig arribar tard a l'estadi i encara sort que vaig poder veure el final del partit.
- Interjecció. Expressió amb que hom desitja èxit o dóna ànims.
Equivalències castellanes documentades
- suerte. Viccionari: sort (autoria i historial)
- sino. Viccionari: sino (autoria i historial)
- especie. Wiktionary (castellà): especie (autoria i historial)
Formes documentades
sorts
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador