sarangui

  1. Nom. Instrument cordòfon d'arquet de la família dels llaüts, que fa uns 70 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma gairebé paral·lelepipèdica, amb la taula harmònica de pell, amb el mànec curt amb claviller a l'extrem i als costats, amb tres o quatre cordes melòdiques, generalment de tripa, i entre onze i trenta-sis cordes metàl·liques més primes que sonen per simpatia, que es toca en posició vertical.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

saranguis

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador