sabotejar

Consultar la conjugació de sabotejar

  1. Verb. Destruir o danyar deliberadament alguna cosa per impedir el seu èxit o funcionament normal, fer sabotatge.

Equivalències castellanes documentades

Variants documentades

sabotar

Formes documentades

sabotejaríem, sabotegessis, sabotejà, sabotejaves, sabotejaria, sabotejàs, sabotegen, sabotejaríeu, sabotejarien, sabotejats, sabotegeu, sabotegéssim, sabotejàsseu, sabotegis, sabotegesses, sabotegéssem, sabotege, sabotejades, sabotegessin, sabotejava, sabotegi, sabotejarà, sabotejaré, sabotejo, sabotejasses, saboteja, saboteges, sabotejàreu, saboteig, sabotejareu, sabotejaràs, sabotejàrem, sabotejaren, sabotejada, sabotejam, sabotejaries, sabotejarem, sabotejassis, sabotejant, sabotegés, sabotejàssim, sabotegí, sabotejara, sabotejàveu, sabotejaran, sabotegéssiu, sabotejat, sabotejàssiu, sabotejàssem, sabotejassin, sabotejaven, sabotejau, sabotejares, sabotegem, sabotegésseu, sabotegessen, sabotejassen, sabotegin, sabotejàvem

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador