rebec

  1. Adjectiu. Dit d'una persona, normalment un nen o adolescent, que té un caràcter rebel, de mal geni, difícil de controlar, etc.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

rebecs, rebeca

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador