pràctic

  1. Adjectiu. Relacionat amb la pràctica o l'experiència personal.
    Aquest home té coneixements pràctics de mecànica.
  2. Adjectiu. Que quan es fa servir és, per damunt d'altres qualitats, útil.
    Aquesta bossa és pràctica
  3. Adjectiu. Fàcil de dur o portar de la teoria a la realitat.
    Escollirem de de tots els projectes el que sembli més pràctic.
  4. Adjectiu. Que sap executar les coses, sense especular amb detalls.
    Era molt pràctica en el seu dia a dia, sempre anava per feina.
  5. Nom. Ofici que consisteix en conèixer a fons un port i ajudar a atracar els vaixells forasters que s'aproximen, guiant el pilot.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

pràctica, pràctics

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador