plorador
- Adjectiu. Que plora fàcilment.
- Adjectiu. (figuradament) Que regalima.
- Nom. Qui plora.
- Nom. (occidental, balear) Persona llogada, especialment dones, per a plorar en els enterraments acompanyant el dol.
Equivalències castellanes documentades
- llorón — Que plora. Viccionari: plorador (autoria i historial)
- llorón — Qui plora. Viccionari: plorador (autoria i historial)
- plañidera — Qui plora en els enterraments. Viccionari: plorador (autoria i historial)
Formes documentades
ploradors, ploradora
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador