persignar

Consultar la conjugació de persignar

  1. Verb. senyar
  2. Verb. (pronominal) Senyar tres vegades amb el dit polze, primer el front, després la boca i finalment el pit.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

persignar-se, persignares, persignam, persignéssiu, persignésseu, persignàsseu, persignara, persignades, persignis, persignàrem, persignareu, persignaran, persignaríem, persignada, persignava, persigna, persignarà, persignesses, persignaríeu, persigni, persignats, persigneu, persignàs, persignaves, persignaven, persignassen, persignéssim, persignau, persignàreu, persignàvem, persignin, persignàveu, persignessin, persigno, persignà, persignarien, persignàssiu, persignessis, persignasses, persignen, persignaria, persignéssem, persignant, persigne, persignes, persignessen, persignem, persigní, persignés, persignaren, persign, persignat, persignassis, persignaré, persignàssem, persignarem, persignaràs, persignàssim, persignassin, persignaries

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador