perseguir
Consultar la conjugació de perseguir
- Verb. Seguir una persona, animal o objecte que s'està escapant amb intenció d'atrapar-lo.
- Verb. Anar a darrere d'algú o buscar-lo per tot arreu amb l'objectiu de fer-li algun mal o d'aconseguir alguna cosa a canvi.
- Verb. Intentar aconseguir un objectiu a través del treball assidu.
- Verb. Procedir, la justícia, contra un delicte o una persona.
Equivalències castellanes documentades
- perseguir — Seguir algú amb intenció d'atrapar-lo. Viccionari: perseguir (autoria i historial)
- perseguir — Anar a darrere d'algú. Viccionari: perseguir (autoria i historial)
- perseguir — Aconseguir un objectiu. Viccionari: perseguir (autoria i historial)
- perseguir — Procedir, la justícia. Viccionari: perseguir (autoria i historial)
- perseguir. Viccionari: perseguir (autoria i historial)
Formes documentades
perseguí, perseguiré, perseguisca, perseguissen, perseguesc, perseguisquen, perseguívem, perseguíveu, perseguixa, perseguiguessen, perseguiriva, perseguides, perseguiguéssem, perseguiries, perseguia, perseguiriven, perseguigueres, perseguíreu, perseguirives, perseguíeu, persegueixi, perseguint, perseguesqui, perseguís, persegueixo, perseguesquen, perseguiguesses, perseguiríem, perseguixes, perseguiríeu, perseguiven, perseguisques, perseguesquis, perseguiguéveu, perseguida, perseguigueren, perseguiren, perseguissi, perseguírem, perseguiríveu, perseguixos, perseguien, perseguisc, perseguiu, perseguesquin, perseguiguem, perseguiguésseu, perseguigués, persegueixes, perseguiria, perseguirà, perseguim, perseguiguévem, persegueix, perseguires, perseguiran, perseguesca, perseguiguérem, perseguira, perseguixo
Mostra de 60 formes; 93 formes disponibles en el corpus descarregable.
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador