parc

  1. Nom. Dins d'una població, espai públic destinat a l'esbarjo que sovint té vegetació, especialment gespa i alguns arbres.
  2. Nom. Fora de les poblacions, terreny ampli destinat a la cria ornamental de vegetació o a l'esbarjo o bé a la cacera.
  3. Nom. Terreny destinat a la cria salvatge o semisalvatge d'animals i plantes, per tal de prevenir-ne l'extinció o bé per exposar-los a les mirades de visitants muntats en vehicles motoritzats i tancats.
  4. Nom. Àrea tancada i sovint de pagament, amb instal·lacions adequades per a realitzar alguns tipus concrets d'esbarjo. Exemple: parc aquàtic.
  5. Nom. Parc d'atraccions. Aquell que ofereix un esbarjo amb les parades típiques de les fires i d'altres atraccions mecanitzades.
  6. Nom. Parc mòbil. Conjunt de vehicles que compleixen una o més característiques concretes. Per exemple el parc mòbil d'una ciutat (vehicles que circulen en aquella ciutat).
  7. Nom. Parc de bombers, d'ambulàncies, de cotxes de policia. Conjunt de vehicles públics destinats a la funció que el nom indica, sovint en aquesta definició també s'inclouen instal·lacions dels vehicles i persones que els tripulen o en fan el manteniment.
  8. Adjectiu. Moderat en les quantitats.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

parca, parcs

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador