parc
- Nom. Dins d'una població, espai públic destinat a l'esbarjo que sovint té vegetació, especialment gespa i alguns arbres.
- Nom. Fora de les poblacions, terreny ampli destinat a la cria ornamental de vegetació o a l'esbarjo o bé a la cacera.
- Nom. Terreny destinat a la cria salvatge o semisalvatge d'animals i plantes, per tal de prevenir-ne l'extinció o bé per exposar-los a les mirades de visitants muntats en vehicles motoritzats i tancats.
- Nom. Àrea tancada i sovint de pagament, amb instal·lacions adequades per a realitzar alguns tipus concrets d'esbarjo. Exemple: parc aquàtic.
- Nom. Parc d'atraccions. Aquell que ofereix un esbarjo amb les parades típiques de les fires i d'altres atraccions mecanitzades.
- Nom. Parc mòbil. Conjunt de vehicles que compleixen una o més característiques concretes. Per exemple el parc mòbil d'una ciutat (vehicles que circulen en aquella ciutat).
- Nom. Parc de bombers, d'ambulàncies, de cotxes de policia. Conjunt de vehicles públics destinats a la funció que el nom indica, sovint en aquesta definició també s'inclouen instal·lacions dels vehicles i persones que els tripulen o en fan el manteniment.
- Adjectiu. Moderat en les quantitats.
Equivalències castellanes documentades
- parque — Espai públic destinat a l'esbarjo. Viccionari: parc (autoria i historial)
- parco — Moderat en les quantitats. Viccionari: parc (autoria i historial)
- parque. Viccionari: parque (autoria i historial)
- parco. Viccionari: parco (autoria i historial)
Formes documentades
parca, parcs
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador