onomatopeia

  1. Nom. So procedent del llenguatge expressiu natural al qual se li atorga un significat i és emprat en el llenguatge articulat amb classificació gramatical de paraula.
    un bub-bub = un lladruc

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

onomatopeies

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador