obrir

Consultar la conjugació de obrir

  1. Verb. Fer accessible l'interior d'una cosa llevant o movent allò que la tanca o clou o separant dues parts juntes, possibilitant una solució de continuïtat entre elles.
    Obrir una caixa de sabates. Se li ha obert la ferida.
  2. Verb. Fer accessible alguna cosa en general.
    La casa està oberta a tothom.
  3. Verb. Moure o llevar allò que impedeix l'eixida o l'entrada.
    L'obriré la porta perquè puga entrar.
  4. Verb. Moure dues o més parts d'un objecte o cos unides per un punt articulatori provocant un angle més gran.
    Obrir un compàs, un llibre, un paraigua, un ventall, la mà, les ales d'una au...

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

obres, obrir-se, obre, obros, obris, obrin, obro, obren, obr, obrí, obri, obert, obrira, obrírem, obrís, obriguéreu, oberts, obriu, òbriga, òbriguen, obriríveu, òbrigues, obrim, obria, oberta, obríreu, obrives, obririva, obríssim, obririen, obrigueres, obrisses, obriguessen, obriràs, obrísseu, obriríeu, obriguesses, obriríem, obrissen, obrissi, obrint, obrigueren, obriries, obrirívem, obriren, obriré, obrirem, obriran, obríeu, obríssem, obrirà, obrissis, obrívem, obríem, obríveu, obriven, obrires, òbric, obrireu, obrien

Mostra de 60 formes; 77 formes disponibles en el corpus descarregable.

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador