obrir
Consultar la conjugació de obrir
- Verb. Fer accessible l'interior d'una cosa llevant o movent allò que la tanca o clou o separant dues parts juntes, possibilitant una solució de continuïtat entre elles.
Obrir una caixa de sabates. Se li ha obert la ferida.
- Verb. Fer accessible alguna cosa en general.
La casa està oberta a tothom.
- Verb. Moure o llevar allò que impedeix l'eixida o l'entrada.
L'obriré la porta perquè puga entrar.
- Verb. Moure dues o més parts d'un objecte o cos unides per un punt articulatori provocant un angle més gran.
Obrir un compàs, un llibre, un paraigua, un ventall, la mà, les ales d'una au...
Equivalències castellanes documentades
- abrir. Viccionari: obrir (autoria i historial)
Formes documentades
obres, obrir-se, obre, obros, obris, obrin, obro, obren, obr, obrí, obri, obert, obrira, obrírem, obrís, obriguéreu, oberts, obriu, òbriga, òbriguen, obriríveu, òbrigues, obrim, obria, oberta, obríreu, obrives, obririva, obríssim, obririen, obrigueres, obrisses, obriguessen, obriràs, obrísseu, obriríeu, obriguesses, obriríem, obrissen, obrissi, obrint, obrigueren, obriries, obrirívem, obriren, obriré, obrirem, obriran, obríeu, obríssem, obrirà, obrissis, obrívem, obríem, obríveu, obriven, obrires, òbric, obrireu, obrien
Mostra de 60 formes; 77 formes disponibles en el corpus descarregable.
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador