mort
- Nom. Fi de la vida.
- Nom. Personatge de l'imaginari popular que es representa com un esquelet sovint portant una dalla.
- Nom. Un dels genets de l'apocalipsi que té com a missió col·laborar en l'extinció de la humanitat durant la fi del món.
- Nom. Carta del tarot que s'il·lustra amb el personatge de la mort.
- Nom. Cadàver de persona.
El bombardeig va deixar morts per tot arreu.
- Nom. Cadàver de persona que actua de forma fantasmal.
Vaig somiar que un mort em seguia.
- Adjectiu. Que no viu.
- Adjectiu. Que ja ha deixat d'existir o funcionar.
- Adjectiu. Parat o que funciona més lent del normal, mancat d'animació, d'energia o d'empenta, avorrit.
Un poble mort = un poble sense animació o bé un poble que ha estat abandonat.
- Adjectiu. Popularment, que un aparell s'ha avariat de tal manera que fa impossible el seu funcionament, especialment quan no és factible la seva reparació.
Tinc l'ordinador mort.
- Adjectiu. (esports de pilota) Dit de la pilota, la bola, el volant o el disc que no està en condicions de ser jugat en el transcurs d'un partit o una partida.
Equivalències castellanes documentades
- muerte — Fi de la vida. Viccionari: mort (autoria i historial)
- muerto — Que no viu. Viccionari: mort (autoria i historial)
- fuera de juego — Que no està en condicions de ser jugat en el transcurs d'un partit. Viccionari: mort (autoria i historial)
- muerto — Que no està en condicions de ser jugat en el transcurs d'un partit. Viccionari: mort (autoria i historial)
- muerte. Viccionari: muerte (autoria i historial)
- muerto. Viccionari: muerto (autoria i historial)
- fuera de juego. Viccionari: fuera de juego (autoria i historial)
- defunción. Wiktionary (castellà): defunción (autoria i historial)
Formes documentades
morts, morta
Fonts complementàries de formes: Wiktionary (castellà): mort (autoria i historial)
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador