mort

  1. Nom. Fi de la vida.
  2. Nom. Personatge de l'imaginari popular que es representa com un esquelet sovint portant una dalla.
  3. Nom. Un dels genets de l'apocalipsi que té com a missió col·laborar en l'extinció de la humanitat durant la fi del món.
  4. Nom. Carta del tarot que s'il·lustra amb el personatge de la mort.
  5. Nom. Cadàver de persona.
    El bombardeig va deixar morts per tot arreu.
  6. Nom. Cadàver de persona que actua de forma fantasmal.
    Vaig somiar que un mort em seguia.
  7. Adjectiu. Que no viu.
  8. Adjectiu. Que ja ha deixat d'existir o funcionar.
  9. Adjectiu. Parat o que funciona més lent del normal, mancat d'animació, d'energia o d'empenta, avorrit.
    Un poble mort = un poble sense animació o bé un poble que ha estat abandonat.
  10. Adjectiu. Popularment, que un aparell s'ha avariat de tal manera que fa impossible el seu funcionament, especialment quan no és factible la seva reparació.
    Tinc l'ordinador mort.
  11. Adjectiu. (esports de pilota) Dit de la pilota, la bola, el volant o el disc que no està en condicions de ser jugat en el transcurs d'un partit o una partida.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

morts, morta

Fonts complementàries de formes: Wiktionary (castellà): mort (autoria i historial)

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador