lliscar

Consultar la conjugació de lliscar

  1. Verb. Desplaçar-se de forma continua pel terra amb un fregament molt baix.
  2. Verb. Escapar-se una cosa de l'entorn físic que hi fa pressió gràcies a la falta d'adherència.
  3. Verb. (beisbol) Deixar-se caure relliscant sobre la superfície del camp de joc a la vora d'una base, un corredor, amb l'objectiu d'evitar ser tocat per un defensor en el moment d'entrar en contacte amb el coixí.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

lliscada, lliscades, llisco, lliscàvem, lliscares, lliscarien, lliscaien, lliscàssiu, llisca, lliscavo, lliscaven, lliscassin, lliscaies, lliscaries, lliscàveu, lliscàs, lliscàvom, lliscàieu, llisqueguessen, llisquem, llisquen, llisquéssim, lliscaríeu, llisquéssem, llisquis, lliscavi, lliscareu, llisquegueu, llisquésseu, llisqueguem, lliscàsseu, lliscarem, lliscaren, llisquin, llisqueu, lliscàssem, lliscaran, llisquéssiu, lliscassen, llisques, lliscats, llisqueguéssom, llisquegués, lliscaves, llisc, llisque, llisqueguéssou, lliscava, llisquessin, lliscarà, lliscara, llisquí, lliscaria, lliscant, lliscà, llisqui, llisquesses, lliscaré, lliscaràs, llisquessi

Mostra de 60 formes; 78 formes disponibles en el corpus descarregable.

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador