llimar

Consultar la conjugació de llimar

  1. Verb. Treballar amb la llima.
  2. Verb. Polir o retocar alguna obra.
  3. Verb. (billar) Fer anar el tac endavant i enrere en la direcció escollida abans d'arribar a colpejar la bola, com a moviment de preparació d'un cop.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

llima, llimes, llimada, llimades, llim, llimessi, llimegueu, llimau, llimat, llimassin, llimessin, llimaria, llimaríeu, llimeguéssou, llimeu, llimàsseu, llimàvom, llimésseu, llimasses, llimaia, llimem, llimassis, llimessis, llimam, llimaran, llimàssem, llimaien, llimessa, llimàs, llimarívem, llimaré, llimarien, llimariva, llimàssim, llimis, llimegués, llimarà, llimara, llimo, llimin, llimí, llimava, llimi, llimassen, llimàreu, llimàieu, llimats, llimaies, llimavo, llimàiem, llimaràs, llimeguesses, llimàrem, llimarives, llimaren, lliméssim, llimà, llimés, lliméssiu, llimaries

Mostra de 60 formes; 83 formes disponibles en el corpus descarregable.

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador