llimar
Consultar la conjugació de llimar
- Verb. Treballar amb la llima.
- Verb. Polir o retocar alguna obra.
- Verb. (billar) Fer anar el tac endavant i enrere en la direcció escollida abans d'arribar a colpejar la bola, com a moviment de preparació d'un cop.
Equivalències castellanes documentades
- limar — Treballar amb la llima. Viccionari: llimar (autoria i historial)
- limar — Polir. Viccionari: llimar (autoria i historial)
- limar — Billar: fer anar el tac com a preparació d'un cop. Viccionari: llimar (autoria i historial)
- limar. Viccionari: limar (autoria i historial)
Formes documentades
llima, llimes, llimada, llimades, llim, llimessi, llimegueu, llimau, llimat, llimassin, llimessin, llimaria, llimaríeu, llimeguéssou, llimeu, llimàsseu, llimàvom, llimésseu, llimasses, llimaia, llimem, llimassis, llimessis, llimam, llimaran, llimàssem, llimaien, llimessa, llimàs, llimarívem, llimaré, llimarien, llimariva, llimàssim, llimis, llimegués, llimarà, llimara, llimo, llimin, llimí, llimava, llimi, llimassen, llimàreu, llimàieu, llimats, llimaies, llimavo, llimàiem, llimaràs, llimeguesses, llimàrem, llimarives, llimaren, lliméssim, llimà, llimés, lliméssiu, llimaries
Mostra de 60 formes; 83 formes disponibles en el corpus descarregable.
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador