libel·làtic

  1. Adjectiu. S'aplicava als cristians que per deslliurar-se de les persecucions, treien certificats d'haver obeït els decrets dels emperadors.

Equivalències castellanes documentades

Variants documentades

libel·látich, libel·làtich

Formes documentades

libel·làtics, libel·làtica

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador