ironia

  1. Nom. Dir el contrari d’allò que es pensa de manera que l'oient entén que es tracta d'una burla o d'una crítica indirecta.
  2. Nom. En filosofia, mètode per trobar la veritat fent preguntes que fingeixen ignorància per part del qui les fa amb l'objectiu d'obligar l'interlocutor a expressar el seu punt de vista raonat sobre el tema.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

ironies

Fonts complementàries de formes: Wiktionary (castellà): ironia (autoria i historial)

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador