insacular
Consultar la conjugació de insacular
- Verb. Ficar dins del sac, urna o altra cosa el nom de les persones senyalades per als oficis públics, i treure-les a sort.
Equivalències castellanes documentades
- insacular. Viccionari: insacular (autoria i historial)
Formes documentades
insaculo, insacularé, insacularíeu, insaculassen, insaculem, insaculessen, insaculava, insaculassis, insacule, insaculassin, insacula, insaculà, insaculesses, insaculara, insaculí, insaculats, insacularan, insaculasses, insacularia, insacularies, insaculés, insaculàssim, insaculau, insaculat, insaculaven, insaculàsseu, insaculen, insaculam, insaculaves, insacules, insaculeu, insacularíem, insacul, insacularà, insacularen, insaculésseu, insaculis, insaculàssem, insacularàs, insaculant, insaculéssim, insaculareu, insaculin, insaculéssem, insaculéssiu, insaculàreu, insacularem, insaculàssiu, insaculi, insaculades, insaculàveu, insaculàs, insaculessin, insaculessis, insaculàvem, insacularien, insaculàrem, insaculada, insaculares
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador