insacular

Consultar la conjugació de insacular

  1. Verb. Ficar dins del sac, urna o altra cosa el nom de les persones senyalades per als oficis públics, i treure-les a sort.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

insaculo, insacularé, insacularíeu, insaculassen, insaculem, insaculessen, insaculava, insaculassis, insacule, insaculassin, insacula, insaculà, insaculesses, insaculara, insaculí, insaculats, insacularan, insaculasses, insacularia, insacularies, insaculés, insaculàssim, insaculau, insaculat, insaculaven, insaculàsseu, insaculen, insaculam, insaculaves, insacules, insaculeu, insacularíem, insacul, insacularà, insacularen, insaculésseu, insaculis, insaculàssem, insacularàs, insaculant, insaculéssim, insaculareu, insaculin, insaculéssem, insaculéssiu, insaculàreu, insacularem, insaculàssiu, insaculi, insaculades, insaculàveu, insaculàs, insaculessin, insaculessis, insaculàvem, insacularien, insaculàrem, insaculada, insaculares

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador