guió
- Nom. Signe utilitzat en l'escriptura, que té forma de petita ratlla horitzontal i que s'escriu a l'alçada mitja d'una lletra i que serveix per separar alguns mots o parts de mots, per indicar que una paraula ha quedat tallada a final de línia i que continua a sota, en parelles par tancar incisos, al començament de línia per indicar que un personatge està parlant o bé dins d'aquest diàleg, també en parelles si el mateix personatge continua parlant, per indicar un comentari del narrador.
- Nom. Per extensió, qualsevol ratlla petita i horitzontal.
- Nom. Un dels signes utilitzats en l'alfabet braille.
- Nom. Argument on s'expressen tots els detalls d'una obra teatral, de cinema, anunci televisiu, o qualsevol altre actuació que mereixí ser pautada i, fins i tot, els còmics.
- Nom. Text que reciten els personatges en les actuacions anteriors, incloent els comentaris del narrador.
Equivalències castellanes documentades
- guión — Signe. Viccionari: guió (autoria i historial)
- guión — Argument. Viccionari: guió (autoria i historial)
- guión. Viccionari: guión (autoria i historial)
- guion. Wiktionary (castellà): guion (autoria i historial)
Formes documentades
guions
Fonts complementàries de formes: Wiktionary (castellà): guions (autoria i historial)
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador