gran
- Adjectiu. De dimensions considerables, que excedeix les mides ordinàries o esperades, en espai, envergadura, quantitat, etc.
Un estadi gran.
Un exercici de gran dificultat.
- Adjectiu. D'edat avançada, que excedeix un límit de creixença o maduresa.
Ja és un nen gran.
Fer-se gran.
- Adjectiu. El o la de més edat en un cert grup.
El gran de la classe.
Té una germana gran.
- Adjectiu. Persona adulta o vella, dit en contraposició a una de jove i especialment de forma respectuosa.
Quan els grans parlen, els nens han de callar.
Casal de gent gran.
- Adjectiu. Que excedeix el nivell ordinari quant a mèrits, qualitats morals, etc.
És una gran persona.
Un gran escriptor.
- Adjectiu. Elevat en dignitat.
Gran d'Espanya.
Equivalències castellanes documentades
- grande — De dimensions considerables. Viccionari: gran (autoria i historial)
- mayor — D'edat avançada. Viccionari: gran (autoria i historial)
- viejo — D'edat avançada. Viccionari: gran (autoria i historial)
- maduro — D'edat avançada. Viccionari: gran (autoria i historial)
- grande — Que excedeix el nivell ordinari quant a mèrits. Viccionari: gran (autoria i historial)
- importante — Que excedeix el nivell ordinari quant a mèrits. Viccionari: gran (autoria i historial)
- grande — Elevat en dignitat. Viccionari: gran (autoria i historial)
- grande. Viccionari: grande (autoria i historial)
- mayor. Viccionari: mayor (autoria i historial)
- magno. Wiktionary (castellà): magno (autoria i historial)
Formes documentades
grans
Fonts complementàries de formes: Wiktionary (castellà): gran (autoria i historial)
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador