gitano

  1. Nom. Individu d’un poble nòmada originari del nord-oest de l’Índia antiga, establert a Occident des del segle XI.
  2. Nom. (invariable) romaní (llengua)

    Consulta de la remissió: romaní.

    (botànica) Arbust mediterrani de la família de les labiades, amb fulles glàndules que contenen olis aromàtics, usades com a condiment i amb propietats estimulants (Rosmarinus officinalis).

    Llengua de la branca indoària de les llengües indoiràniques parlada pels gitanos.

    Relatiu a la llengua dels gitanos.

    Viccionari: romaní (autoria i historial)
  3. Adjectiu. Relatiu als gitanos o al romaní.
  4. Adjectiu. (despectiu) Trapella, que estafa.
  5. Adjectiu. (despectiu) Brut, deixat.

    Consulta de la remissió: brut.

    Que té brutícia, pols o taques, poc net o polit.

    Obscè en l'expressió o el parlar.

    (economia) Sou abans de descomptar els impostos.

    Poc fi en l'execució d'una tasca.

    Estat natural

    Sense estar prou treballat, model.

    (castells) D’un castell, amb folre.

    Amb brutícia.

    (penedesenc) Fons marí de pedres i algues.

    Viccionari: brut (autoria i historial)

    Consulta de la remissió: deixat.

    Que actua amb negligència de l’endreçament personal.

    Efecte persistent que deixa una cosa després de cessar.

    Efecte final d’una cosa acabada.

    Viccionari: deixat (autoria i historial)

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

gitanos, gitana

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador