frenar
Consultar la conjugació de frenar
- Verb. Fer aturar o reduir la velocitat d'un vehicle, en especial els terrestres, o, en general, qualsevol màquina.
- Verb. (figuradament) Disminuir o reduir la intensitat, l’activitat, el ritme de desenvolupament.
Equivalències castellanes documentades
- frenar. Viccionari: frenar (autoria i historial)
Formes documentades
freno, frenaré, frenada, frenades, freni, frenis, frena, fren, frenen, frenàveu, frenem, frenaries, frenaves, frenareu, frenaríeu, frenin, frenessi, frenesses, frenàs, frenaran, frenares, frenariva, frenéssiu, frení, frenarem, frenarà, frenaven, frenarívem, frenarien, frenat, frenara, frenàreu, frenessen, frenessin, frenéssem, frenessis, frenes, frenaren, frenarives, frenés, freneu, frenàssim, frenassin, frenàssiu, frenaria, frenats, frenésseu, frenariven, frenaríveu, frenassen, frenà, frenàrem, frene, frenava, frenau, frenàvem, frenam, frenéssim, frenant, frenassis
Mostra de 60 formes; 65 formes disponibles en el corpus descarregable.
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador