flauta

  1. Nom. Instrument aeròfon de fusta consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus.

Equivalències castellanes documentades

Variants documentades

flaüta

Formes documentades

flautes, flaüta

Fonts complementàries de formes: Wiktionary (castellà): flauta (autoria i historial)

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador