exaltar
Consultar la conjugació de exaltar
- Verb. Elevar a alguna persona o cosa a major auge o dignitat.
- Verb. (metafòricament) Realçar el mèrit o circumstàncies d'algú o alguna cosa amb massa encariment.
- Verb. (metafòricament) Enardir, inflamar les passions i afectes de l'ànima. Es fa servir també com a recíproc.
Equivalències castellanes documentades
- exaltar — Elevar en dignitat. Viccionari: exaltar (autoria i historial)
- exaltar — Realçar el mèrit. Viccionari: exaltar (autoria i historial)
- exaltar — Enardir les passions. Viccionari: exaltar (autoria i historial)
- inflamar — Enardir les passions. Viccionari: exaltar (autoria i historial)
- exaltar. Viccionari: exaltar (autoria i historial)
Formes documentades
exaltar-se
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador