escortar

Consultar la conjugació de escortar

  1. Verb. Fer escorta, acompanyar algú o alguna cosa en el seu desplaçament per la seva seguretat, vigilància, honor.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

escorta, escortes, escortaríveu, escortà, escortem, escortariva, escort, escortarien, escortàssiu, escortats, escortau, escortat, escortaria, escorteu, escortaràs, escortàssim, escortesses, escortariven, escortaríeu, escortessis, escortéssiu, escortaren, escortassin, escortés, escortam, escortàrem, escortarà, escortéssim, escortàssem, escortin, escorten, escortant, escortava, escortades, escortareu, escorte, escortara, escortàreu, escortessi, escortésseu, escortada, escortarem, escortarives, escortàvem, escortaven, escortàsseu, escortàs, escortaran, escortarívem, escortessen, escortassis, escortaré, escortares, escortaves, escorti, escortàveu, escorto, escortí, escortaries, escortassen

Mostra de 60 formes; 65 formes disponibles en el corpus descarregable.

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador