escopir
Consultar la conjugació de escopir
- Verb. Expulsar alguna cosa de la boca, especialment saliva.
No escupis els pinyols a terra, porc!
- Verb. Per extensió i metafòricament, llançar amb força alguna cosa.
La metralladora no parava d’escopir bales a tot allò que es movia.
- Verb. Per extensió i metafòricament, insultar, maleir, amenaçar o dir qualsevol altra cosa de forma agressiva o negativa.
El borratxo escopia renecs cada cop que ensopegava contra el terra.
- Verb. En general, expulsar, en especial quan es refereix a líquids.
La bomba escopia amb esma l'aigua de la sentina.
- Verb. Evitar que alguna cosa penetri en algun lloc, en especial referit a líquids.
Aquest vernís no escup l'aigua tan bé com m'asseguraven.
Equivalències castellanes documentades
- escupir — Expulsar de la boca. Viccionari: escopir (autoria i historial)
Formes documentades
escopida, escopides, escopit, escopits, escopia, escopint, escopissen, escopiva, escopiré, escopissin, escopiguéreu, escopiriven, escopirien, escopireu, escopiria, escopiguem, escopirívem, escupis, escupa, escupi, escopiu, escopirem, escopigueu, escopiríeu, escopíem, escopisses, escopires, escopiven, escopissi, escopíssim, escupin, escopírem, escopiren, escopiguera, escopigueres, escopíssem, escups, escopirà, escopiguésseu, escopíveu, escopí, escopíreu, escopíssiu, escopís, escopirives, escopim, escupen, escopives, escopiríveu, escupo, escopigués, escopiguesses, escopiguéssem, escopigueren, escopien, escopiríem, escopira, escopiràs, escopiran, escopissis
Mostra de 60 formes; 70 formes disponibles en el corpus descarregable.
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador