envair
Consultar la conjugació de envair
- Verb. Entrar per força i ocupar un territori, ciutat, lloc.
- Verb. (bàdminton) Cometre una falta consistent a traspassar els límits del camp propi amb la raqueta o amb una part del cos.
Equivalències castellanes documentades
- invadir — Entrar per força. Viccionari: envair (autoria i historial)
- invadir — Bàdminton: traspassar els límits del camp propi. Viccionari: envair (autoria i historial)
- invadir. Viccionari: invadir (autoria i historial)
Formes documentades
envaïsc, envaïra, envaíem, envairies, envairíem, envairien, envaíeu, envaïren, envaïssin, envairan, envairia, envairem, envaïxes, envaesqui, envaís, envaireu, envaïgueu, envaint, envaïda, envaïsca, envaïres, envaïssis, envairíeu, envaïx, envaeixo, envaïxen, envairà, envaïssen, envaïsques, envaesquin, envaïu, envaït, envairé, envaí, envaïm, envaïts, envaesquis, envaïa, envaïsses, envaeixes, envaeix, envaírem, envaíssem, envaïdes, envaeixin, envaíssim, envaïen, envaïguem, envaesc, envaïxo, envaíssiu, envaeixis, envaeixi, envairàs, envaïes, envaeixen, envaíreu, envaísseu, envaïsquen
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador