envair

Consultar la conjugació de envair

  1. Verb. Entrar per força i ocupar un territori, ciutat, lloc.
  2. Verb. (bàdminton) Cometre una falta consistent a traspassar els límits del camp propi amb la raqueta o amb una part del cos.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

envaïsc, envaïra, envaíem, envairies, envairíem, envairien, envaíeu, envaïren, envaïssin, envairan, envairia, envairem, envaïxes, envaesqui, envaís, envaireu, envaïgueu, envaint, envaïda, envaïsca, envaïres, envaïssis, envairíeu, envaïx, envaeixo, envaïxen, envairà, envaïssen, envaïsques, envaesquin, envaïu, envaït, envairé, envaí, envaïm, envaïts, envaesquis, envaïa, envaïsses, envaeixes, envaeix, envaírem, envaíssem, envaïdes, envaeixin, envaíssim, envaïen, envaïguem, envaesc, envaïxo, envaíssiu, envaeixis, envaeixi, envairàs, envaïes, envaeixen, envaíreu, envaísseu, envaïsquen

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador