eloqüència

  1. Nom. Facultat de tenir el talent de la paraula, de parlar amb facilitat i eficàcia per a delectar, commoure, i especialment persuadir els oients.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

eloqüències

Fonts complementàries de formes: Wiktionary (castellà): eloqüència (autoria i historial)

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador