dubtar

Consultar la conjugació de dubtar

  1. Verb. (intransitiu) Trobar-se indecís, no saber prendre una decisió.
  2. Verb. (intransitiu) Sospitar alguna cosa, especialment de la fiabilitat limitada de les persones o de les coses.
  3. Verb. (transitiu) No estar convençut, donar poca credibilitat a alguna cosa.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

dubte, dubtes, dubtaràs, dubtem, dubtat, dubtaries, dubtada, dubtassis, dubtades, dubtau, dubtareu, dubtàvom, dubtant, dubtàreu, dubto, dubtàssiu, dubtí, dubtaven, dubtegués, dubtéssem, dubtaien, dubtassin, dubtaves, dubtaies, dubti, dubtaren, dubtessin, dubtaran, dubtesses, dubten, dubtessen, dubtés, dubteguem, dubtarien, dubtara, dubteguéssom, dubtaríem, dubt, dubtà, dubtessi, dubtésseu, dubtessis, dubtàsseu, dubtéssim, dubtarà, dubteguessa, dubtavo, dubtaia, dubtàiem, dubtis, dubtin, dubtaríeu, dubta, dubtessa, dubtàs, dubtava, dubtats, dubtéssiu, dubtàssim, dubtaria

Mostra de 60 formes; 78 formes disponibles en el corpus descarregable.

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador