dubtar
Consultar la conjugació de dubtar
- Verb. (intransitiu) Trobar-se indecís, no saber prendre una decisió.
- Verb. (intransitiu) Sospitar alguna cosa, especialment de la fiabilitat limitada de les persones o de les coses.
- Verb. (transitiu) No estar convençut, donar poca credibilitat a alguna cosa.
Equivalències castellanes documentades
- dudar — Trobar-se indecís. Viccionari: dubtar (autoria i historial)
- dudar. Viccionari: dudar (autoria i historial)
Formes documentades
dubte, dubtes, dubtaràs, dubtem, dubtat, dubtaries, dubtada, dubtassis, dubtades, dubtau, dubtareu, dubtàvom, dubtant, dubtàreu, dubto, dubtàssiu, dubtí, dubtaven, dubtegués, dubtéssem, dubtaien, dubtassin, dubtaves, dubtaies, dubti, dubtaren, dubtessin, dubtaran, dubtesses, dubten, dubtessen, dubtés, dubteguem, dubtarien, dubtara, dubteguéssom, dubtaríem, dubt, dubtà, dubtessi, dubtésseu, dubtessis, dubtàsseu, dubtéssim, dubtarà, dubteguessa, dubtavo, dubtaia, dubtàiem, dubtis, dubtin, dubtaríeu, dubta, dubtessa, dubtàs, dubtava, dubtats, dubtéssiu, dubtàssim, dubtaria
Mostra de 60 formes; 78 formes disponibles en el corpus descarregable.
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador