dret
- Adjectiu. Referent al cantó oposat a l'esquerre.
- Adjectiu. Que segueix una línia recta imaginària, sense torçar-se.
- Adjectiu. Situació d'una persona fent servir com a suport del propi pes els peus, dempeus.
- Nom. Disciplina que estudia les lleis d'una regió o tema.
- Nom. Justícia, qualitat de poder reclamar una possessió o servei.
tinc dret a ser escoltat
- Nom. Cada una de les normes que permet treure'n profit de diferents recursos o circumstàncies, i que pot ser per un col·lectiu concret, general per a tothom o privada i en alguns casos fins i tot hereditària.
Dret de pas, dret de regadiu, dret de pasturatge, dret d'admissió.
- Nom. (hoquei sobre herba) Cara esquerra de la pala d'un estic, de forma plana, l'única amb què es pot tocar la bola.
Equivalències castellanes documentades
- derecho — Referent al cantó oposat a l'esquerre. Viccionari: dret (autoria i historial)
- derecho — Recte. Viccionari: dret (autoria i historial)
- derecho — Disciplina que estudia les lleis. Viccionari: dret (autoria i historial)
- derecho — Justícia, qualitat de poder reclamar una possessió o servei. Viccionari: dret (autoria i historial)
- cara — Cara esquerra de la pala d'un estic. Viccionari: dret (autoria i historial)
- derecho — Cara esquerra de la pala d'un estic. Viccionari: dret (autoria i historial)
- cara. Viccionari: cara (autoria i historial)
- derecho. Viccionari: derecho (autoria i historial)
- tieso. Viccionari: tieso (autoria i historial)
- fuero. Viccionari: fuero (autoria i historial)
Formes documentades
drets, dreta
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador