didjeridú

  1. Nom. Instrument aeròfon de columna de la família dels corns, que fa entre 120 i 180 cm de llargada, amb el tub recte i sense broquet i amb una embocadura de resina o de cera a l'extrem superior, que es fabrica amb una canya o amb una branca buidada, originari dels aborígens d'Austràlia.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

didjeridús

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador