cop

  1. Nom. Impacte violent entre dos cossos.
    Donar-se un cop contra la paret.
  2. Nom. Acció violenta i brusca d'una arma o objecte contra un altre.
    Pegar un cop de puny.
    Bon cop de falç.
  3. Nom. Marca en un cos a conseqüència d'un impacte violent amb un altre cos.
    Té el braç ple de cops.
    He fet un cop al cotxe.
  4. Nom. Acció sobtada exercida per un element natural.
    Un cop de vent va tancar la porta.
  5. Nom. (col·loquialment) Robatori d'una certa rellevància, planificat amb antelació.
    Tot està a punt per al cop al banc central de demà.
  6. Nom. vegada, ocasió

    Consulta de la remissió: vegada.

    Viccionari: vegada (autoria i historial)

    Consulta de la remissió: ocasió.

    Moment determinat, vegada, cop, cas.

    Moment d'oportunitat.

    Viccionari: ocasió (autoria i historial)
  7. Nom. (esports de pilota) Acció i efecte d'impulsar la pilota, la bola, el volant o el disc per mitjà d'un contacte brusc amb la raqueta, l'estic, el bastó, la pala, el tac, la mà o el peu.
  8. Nom. Xarxa gran per pescar amb barca que té una forma molt fonda, semblant a la d'una copa.
  9. Nom. Ferramenta agrícola en forma de pal, que es fa servir per collir figues.
  10. Nom. cerro

    Consulta de la remissió: cerro.

    (tèxtil) Floca preparada per a ésser filada amb la filosa.

    Viccionari: cerro (autoria i historial)

Equivalències castellanes documentades

Variants documentades

cóp, copo, cope, copi

Formes documentades

cops, colp

Fonts complementàries de formes: Wiktionary (castellà): cop (autoria i historial)

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador