comandar
Consultar la conjugació de comandar
- Verb. (transitiu) En la guerra o en el context militar, manar sobre altres persones (soldats, guerrillers, etc.).
- Verb. (intransitiu) Per extensió, manar de forma autoritària.
- Verb. (transitiu) Controlar la direcció i les maniobres d'un vehicle i, si n'hi ha, manar sobre els seus tripulants, en especial en avions i embarcacions.
Equivalències castellanes documentades
- mandar — Manar en context militar. Viccionari: comandar (autoria i historial)
- comandar — Manar en context militar. Viccionari: comandar (autoria i historial)
Formes documentades
comando, comandant, comandaran, comandàs, comandéssem, comandarien, comandéssim, comand, comandàssiu, comandéssiu, comandaries, comandàssim, comandassin, comandésseu, comandares, comandada, comandés, comandareu, comandaven, comandassen, comandis, comandasses, comandaves, comandaríem, comandaren, comandarem, comandau, comandat, comandin, comandarà, comandara, comandessin, comandàreu, comandava, comandes, comandessen, comandeu, comandaré, comandàrem, comandaríeu, comandassis, comandem, comandesses, comanden, comandam, comandessis, comandaràs, comandats, comandàvem, comandàveu, comandaria, comandi, comandàssem, comandades, comandí, comandàsseu, comanda, comandà, comande
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador