carar

Consultar la conjugació de carar

  1. Verb. (valencià, pastisseria) glaçar, ensucrar

    Consulta de la remissió: glaçar.

    Convertir l’aigua en glaç.

    Cobrir d’una capa de glaç.

    (pronominal) colpir-se

    (gastronomia) Cobrir d’una capa de glaça.

    Viccionari: glaçar (autoria i historial)

    Consulta de la remissió: ensucrar.

    Posar sucre.

    Metafòricament, fer una cosa o una notícia, més acceptable.

    Carregar una explicació, una narració, etc. amb excés de coses suposadament agradables, la qual cosa fa que s'obtingui un resultat artificiós.

    Viccionari: ensucrar (autoria i historial)
  2. Verb. (pronominal, el Pinós) Entrevistar-se, especialment els pares de dos festejants per a demanar la mà de la noia.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

cara, cares, care, carasses, caraves, carat, cararies, carares, caraven, carareu, caràreu, carassen, carava, cararan, carant, caràsseu, cararen, caràrem, cararíem, cararien, caràssem, caràveu, cararé, carara, cararíeu, carí, carà, cararà, cararia, carem, careu, carada, carades, caràvem, cararàs, cararem, caren, carats

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador