cap

  1. Nom. (anatomia) Part superior i anterior del cos d'un animal.
  2. Nom. Part superior del cos de l'ésser humà, considerada com a seu del pensament, l'intel·lecte, judici, talent, seny.
  3. Nom. Lloc de preferència, central.
  4. Nom. Localitat principal d'un territori; capital.
  5. Nom. La part més alta d'una cosa.
  6. Nom. Individu considerat com a membre d’una col·lectivitat.
  7. Nom. Extremitat en general.
  8. Nom. Part de terra que s'endinsa en la mar.
  9. Nom. (nàutica) corda

    Consulta de la remissió: corda.

    Conjunt de fils entrellaçats per lligar dues coses amb força.

    Sistema format per una tira d'acer enrotllada a un tambor que impulsa el moviment en un rellotge i altres en aparells de temps programat.

    (esports de raqueta) Cadascun dels fils, generalment de niló o de budell, que encreuats els uns amb els altres formen el cordatge d'una raqueta o la xarxa d'un xare.

    (pilota valenciana) Conjunt de fils de cànem fortament entrellaçats fixat a les parets laterals a una altura variable segons la modalitat, que divideix transversalment la pista de joc.

    Viccionari: corda (autoria i historial)
  10. Nom. En un repartiment, cadascun dels participants.
    A 10 per cap = indicar que a cadascú correspon pagar o cobrar 10.
  11. Nom. (golf) Part final d'un bastó, que impacta en la bola en executar el colp.
  12. Nom. (pilota basca) Part més ampla d'una eina.
  13. Nom. (bàdminton) base

    Consulta de la remissió: base.

    Centre, el punt imprescindible per a entendre o desenvolupar una disciplina a partir de la qual es pot començar a fer alguna cosa.

    Posició ocupada per un o diversos jugadors que en alguns esports per protegir l'àrea de joc

    (geometria) Costat de l'extrem inferior d'un cos o polígon o, quan s'escau, qualsevol costat quan es pren com a referent a l'hora de fer càlculs.

    (química) Que té propietats bàsiques en contraposició a àcid.

    (matemàtiques) En un sistema de numeració, nombre d'objectes que formen una unitat d'ordre superior.

    (beisbol) Cadascun dels quatre punts situats en els angles d'un camp interior.

    (bàdminton) Nucli de suro o material sintètic d'un volant, de forma arrodonida i de 25 a 28 mm de diàmetre.

    (basquetbol) Jugador encarregat de dirigir el joc de l'equip, especialment en atac.

    Viccionari: base (autoria i historial)
  14. Nom. Persona que ocupa el primer lloc, que mana o que dirigeix quelcom; capitost.
  15. Nom. Grau militar.
  16. Adjectiu. (negatiu) Ni un.
  17. Adjectiu. (interrogatiu, condicional) Algun.

    Consulta de la remissió: algun.

    Emprat quan es parla d'una cosa que pertany a un grup, sense concretar quina.

    Viccionari: algun (autoria i historial)
  18. Adjectiu. (negatiu) Gens de.
  19. Adjectiu. (interrogatiu, condicional) Alguna mena de.
  20. Preposició. cap a

    Consulta de la remissió: cap a.

    Indica una direcció determinada.

    Viccionari: cap a (autoria i historial)
    Forma amb desinència zero baleàrica, algueresa i valenciana: [jo] cabo, cap o cabi.
    [Ell/ella/vostè] cap.
    Cap [tu].

Equivalències castellanes documentades

Variants documentades

capo, cape, capi

Formes documentades

caps

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador