brotar

Consultar la conjugació de brotar

  1. Verb. Començar a aparèixer en la superfície la tija que ha crescut d'una llavor, o les parts noves d'una planta.
  2. Verb. Sortir sobtadament.

Equivalències castellanes documentades

Variants documentades

brotonar

Formes documentades

brot, brote, brotes, brotam, brotades, brotaria, brotessis, brotaran, brotau, brotassin, brotéssim, brotaves, broto, brotà, brotéssem, brotàs, brotaràs, brotàssiu, brotaríem, brotàveu, brotassis, brotàssem, broten, brotem, brotava, brotis, brotarà, brotats, brotésseu, brotés, brotéssiu, brotàssim, brotasses, brotàvem, brotat, broti, brotaríeu, brotada, brotessin, brotassen, brotarem, brotarien, brotaven, brotàsseu, brotaren, brotí, brotessen, brotareu, brotin, brotaré, brotesses, brotara, brotant, brota, brotàreu, brotaries, brotàrem, broteu, brotares

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador