brotar
Consultar la conjugació de brotar
- Verb. Començar a aparèixer en la superfície la tija que ha crescut d'una llavor, o les parts noves d'una planta.
- Verb. Sortir sobtadament.
Equivalències castellanes documentades
- brotar. Viccionari: brotar (autoria i historial)
Variants documentades
Formes documentades
brot, brote, brotes, brotam, brotades, brotaria, brotessis, brotaran, brotau, brotassin, brotéssim, brotaves, broto, brotà, brotéssem, brotàs, brotaràs, brotàssiu, brotaríem, brotàveu, brotassis, brotàssem, broten, brotem, brotava, brotis, brotarà, brotats, brotésseu, brotés, brotéssiu, brotàssim, brotasses, brotàvem, brotat, broti, brotaríeu, brotada, brotessin, brotassen, brotarem, brotarien, brotaven, brotàsseu, brotaren, brotí, brotessen, brotareu, brotin, brotaré, brotesses, brotara, brotant, brota, brotàreu, brotaries, brotàrem, broteu, brotares
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador