brillant
- Adjectiu. Que brilla.
- Adjectiu. Que destaca, que sobresurt per damunt dels altres.
- Adjectiu. Que reflecteix la llum incident.
- Adjectiu. Dit d'una composició que destaca la vivesa dels colors.
- Nom. Diamant tallat en facetes per sobre i per sota.
- Nom. Defecte característic dels teixits de seda, quan alguns fils massa tensos que brillen més que els altres.
Equivalències castellanes documentades
- brillante — que brilla. Viccionari: brillant (autoria i historial)
- brillante — diamant. Viccionari: brillant (autoria i historial)
- brillante. Viccionari: brillante (autoria i historial)
Formes documentades
brillants
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador