blasfemar

Consultar la conjugació de blasfemar

  1. Verb. Dir blasfèmies o paraules injurioses contra una divinitat, persona santa, o bé contra algú en concret.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

blasfemo, blasfemaré, blasfemàreu, blasfemeguem, blasfemessin, blasfemàs, blasfemeguéssou, blasfema, blasfemaren, blasfemessi, blasfemàsseu, blasfemàieu, blasfeme, blasfemaven, blasfemis, blasfemaran, blasfemésseu, blasfemarà, blasfeméssiu, blasfemeguessen, blasfemares, blasfemareu, blasfemegueu, blasfemaria, blasfemaien, blasfemen, blasfemassis, blasfemàveu, blasfemaves, blasfemés, blasfemàvem, blasfemaríem, blasfemeguéssom, blasfemades, blasfemats, blasfemarien, blasfemam, blasfemàrem, blasfemà, blasfemeguessa, blasfemaries, blasfemava, blasfemin, blasfemeu, blasfemaríeu, blasfemes, blasfemàssiu, blasfeméssim, blasfemesses, blasfemessen, blasfemavo, blasfemassen, blasfemàssem, blasfemasses, blasfemeguesses, blasfemarem, blasfemara, blasfemau, blasfemessis, blasfemem

Mostra de 60 formes; 78 formes disponibles en el corpus descarregable.

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador