blanc

  1. Nom. Color que emet o reflecteix la màxima llum visible per als humans. En els colors d'addició el blanc es forma per la unió dels tres colors bàsics d'addició; en els colors de subtracció es forma per l'absència de tots els altres colors.
  2. Nom. Objectiu al qual s'intenta fer punteria.
  3. Nom. Persona que pertany a la població blanca.
  4. Nom. Durant la Revolució Russa, seguidor de l'exèrcit blanc.
  5. Adjectiu. Qualitat de blanc.
  6. Adjectiu. Relatiu a la població de pell clara lleugerament rosada pròpia de la majoria d'Europa i d'altres territoris amb població originària d'Europa.
  7. Adjectiu. Durant la Revolució Russa, pertanyent o relatiu a l'exèrcit blanc.
  8. Adjectiu. Referit a un ésser viu, especialment a una persona i a la seva cara, que el seu color ha perdut vivor, ha empal·lidit.
    Amb la malaltia tenia la cara blanca.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

blancs, blanca, blanques

Fonts complementàries de formes: Wiktionary (castellà): blanc (autoria i historial)

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador