biwa

  1. Nom. Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 100 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana i amb dues obertures acústiques en forma de mitja lluna, amb el mànec curt i integrat a la caixa, amb trasts i de tres a sis cordes separades de la caixa per un pont, que es toca generalment amb un plectre, recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

biwes

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador