baga
- Nom. Part de la llaçada que comprèn la doblada que es deixa del nus en amunt sense acabar de passar el cap, per desfer la lligadura fàcilment en tirar aquest.
- Nom. Anella de ferro o d'altre metall, que acostuma a tenir una espiga per clavar-se en paratge dur, com aquelles per dins de les quals entra el forrellat.
- Nom. Corretja que s'entortolliga en la fletxa o en el dard per tirar-lo amb més fúria.
- Nom. Anella que assegura l'espigó de l'arada.
- Nom. (informàtica) Llaçada en la seqüència d'execució d'un programa, repetint la mateixa seqüència segons l'avaluació d'una expressió condicional o el seguiment d'una sèrie de valors fins a un límit. Vulgarment anomenat amb el gal·licisme bucle.
- Nom. Plomades que es lliguen a la part baixa d'una xarxa per fer-la enfonsar.
Equivalències castellanes documentades
- lazo — Part de la llaçada. Viccionari: baga (autoria i historial)
- lazada — Part de la llaçada. Viccionari: baga (autoria i historial)
- armella — Anella de ferro o d'altre metall. Viccionari: baga (autoria i historial)
- amiento — Corretja que s'entortolliga en la fletxa o en el dard. Viccionari: baga (autoria i historial)
- belorta — Anella que assegura l'espigó de l'arada. Viccionari: baga (autoria i historial)
- picolete — Baga de baldó. Viccionari: baga (autoria i historial)
- sortija. Viccionari: sortija (autoria i historial)
- armella. Viccionari: armella (autoria i historial)
- amiento. Viccionari: amiento (autoria i historial)
Formes documentades
bagues
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador