auspici

  1. Nom. Pràctica efectuada pels sacerdots de l'antiga Roma, consistent la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació dels ocells, principalment la seva forma de volar.
  2. Nom. Circumstàncies que fan pensar l'inici d'algun fet.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

auspicis

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador