assolar
- Verb. Destruir tot allò que hi ha viu a ran de sòl.
- Verb. (pronominal) En una dissolució de líquid i sòlid, anar-se'n la part sòlida a la part de baix del recipient.
Equivalències castellanes documentades
- asolar. Viccionari: assolar (autoria i historial)
Formes documentades
assolar-se, assolí, assolaràs, assolessis, assolàssem, assolasses, assoléssim, assolés, assoléssiu, assolàs, assolessin, assolarem, assolant, assolaren, assolésseu, assolassis, assolaves, assolessen, assolàreu, assolesses, assolàrem, assolareu, assolats, assolàveu, assolassen, assolares, assolat, assolau, assolaríem, assolassin, assoléssem, assolaria, assoles, assolam, assolaven, assoleu, assolàvem, assolen, assolàssiu, assolada, assolem, assolàsseu, assol, assolaran, assolara, assolarà, assolaríeu, assolàssim, assolaré, assolava, assolarien, assolis, assolin, assolo, assolades, assoli, assolaries, assole, assolà, assola
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador