amainar

Consultar la conjugació de amainar

  1. Verb. (transitiu, nàutica) Recollir del tot o en part les veles d'alguna embarcació a fi de que no camini tant.
  2. Verb. (intransitiu) Minvar la intensitat del temps meteorològic.
  3. Verb. (intransitiu, per metonímia) Afluixar o cedir en algun desig, afany o passió.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

amainant, amainat, amainats, amainada, amainades, amaino, amaine, amaín, amaini, amaines, amaina, amainem, amainam, amaineu, amainau, amainen, amainava, amainaves, amainàvem, amainàveu, amainaven, amainí, amainares, amainà, amainàrem, amainàreu, amainaren, amainaré, amainaràs, amainarà, amainarem, amainareu, amainaran, amainaria, amainaries, amainaríem, amainaríeu, amainarien, amainis, amainin, amainés, amainàs, amainara, amainessis, amainesses, amainasses, amainassis, amainéssim, amainéssem, amainàssem, amainàssim, amainéssiu, amainésseu, amainàsseu, amainàssiu, amainessin, amainessen, amainassen, amainassin, amainessi

Mostra de 60 formes; 65 formes disponibles en el corpus descarregable.

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador