alimentar

Consultar la conjugació de alimentar

  1. Verb. Donar aliment, sustentar.
  2. Verb. Fomentar i mantenir virtuts, vicis, passions i afectes de l'ànima.
  3. Verb. A un aparell o instal·lació, proveir d'allò consumible que necessita perquè funcioni (energia, matèria primera, combustible, etc).
    alimentar una llar de foc amb carbó, alimentar el circuit elèctric amb 220 v.
  4. Verb. Referit a una arma que llança projectils, en especial les automàtiques, procurar-li els projectils.

Equivalències castellanes documentades

Formes documentades

alimento, aliment, alimentat, alimentats, alimentada, alimentades, alimentaria, alimentar-se, alimente, alimenti, alimenta, alimentis, alimentaràs, alimentarívem, alimentam, alimentàreu, alimenten, alimentin, alimentàveu, alimentassin, alimentesses, alimentaré, alimentessen, alimentàvem, alimentava, alimentes, alimenteguéssom, alimentant, alimentara, alimentarà, alimentavo, alimentaríveu, alimentàiem, alimentàssem, alimentau, alimenteguessa, alimenteguessen, alimentaries, alimentarem, alimentassen, alimentaren, alimentavi, alimentaven, alimenteguem, alimentàssim, alimentàsseu, alimentés, alimentegués, alimentaves, alimentares, alimentàrem, alimentareu, alimenteguesses, alimentàssiu, alimentéssiu, alimentaríem, alimentem, alimentariven, alimentariva, alimentaies

Mostra de 60 formes; 84 formes disponibles en el corpus descarregable.

Fonts complementàries de formes: Wiktionary (castellà): alimento (autoria i historial)

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador