accent
- Nom. Propietat d’una síl·laba que té un increment de la intensitat, el to o la durada.
- Nom. Signe gràfic que es col·loca sobre una vocal per marcar-ne alguna qualitat.
- Nom. Característiques fonètiques de la parla d'una persona lligades a la varietat geogràfica.
- Nom. Importància, relleu.
- Nom. (música) Posar èmfasi en un to o en un acord destacant-lo per sobre dels altres. Utilitzat amb les cadències tradicionals de la música s'aplica a tons forts, produint síncopes quan s'executa a d'altres seccions d'un compàs.
Equivalències castellanes documentades
- acento — Signe sobre una vocal. Viccionari: accent (autoria i historial)
- dejo. Viccionari: dejo (autoria i historial)
- acento. Viccionari: acento (autoria i historial)
- tilde. Viccionari: tilde (autoria i historial)
Formes documentades
accents
Fonts complementàries de formes: Wiktionary (castellà): accents (autoria i historial)
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador