absoldre

Consultar la conjugació de absoldre

  1. Verb. Donar per lliure d'algun càrrec o obligació.
  2. Verb. Remetre a un penitent els seus pecats en el tribunal de confessió, llevar-li les censures en què hagués incorregut.
  3. Verb. Donar per lliure al reu contra qui s'havia entaulat una demanda civil o criminal.

Equivalències castellanes documentades

Variants documentades

absolvir

Formes documentades

absolent, absolguent, absolt, absolgut, absolta, absolguda, absolts, absoltes, absolgudes, absolc, absol, absols, absolem, absoleu, absolen, absolia, absolies, absolíem, absolíeu, absolien, absolguí, absolgueres, absolgué, absolguérem, absolguéreu, absolgueren, absoldré, absoldràs, absoldrà, absoldrem, absoldreu, absoldran, absoldria, absoldries, absoldríem, absoldríeu, absoldrien, absolgui, absolga, absolguis, absolgues, absolguem, absolgueu, absolguin, absolguen, absolgués, absolguera, absolguessis, absolguesses, absolguéssim, absolguéssem, absolguéssiu, absolguésseu, absolguessin, absolguessen, absoliva, absolives, absolívem, absolívom, absolíveu

Mostra de 60 formes; 97 formes disponibles en el corpus descarregable.

La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.

Tornar al buscador